Arxiu d'etiquetes: Zona Franca

Crònica de la visita de l’Ada Colau als barris de la Marina – Zona Franca

Ada Colau visitant els barris de La Marina-Zona Franca
Ada Colau visitant els barris de La Marina-Zona Franca

 

El passat dia 8 d’abril, a 2/4 de 5 de la tarda es van aplegar unes cinquanta persones a la Plaça de La Marina per acompanyar l’Ada Colau i l’Esther Pérez, candidates a alcaldessa i a consellera de districte, respectivament, per Barcelona en Comú.
La idea era recòrrer els racons del barri per conèixer la història i escoltar els veïns i veïnes de quines eren les seves necessitats, les seves inquietuds, què volien d’un govern municipal i què demanaven d’una alcaldessa i d’una consellera de districte.

Desprès d’una petita introducció de l’origen del barri per part del Julio Baños, un historiador amateur i gran coneixedor de la història de La Marina, la següent parada va ser el “Capri” (abans un cine i un gimnàs i ara un equipament promès al barri per l’actual govern municipal i que no arriba a concretar-se), el Poliesportiu Energia (una zona esportiva que ha vist retallades les instal.lacions que ha d’acollir) i els habitatges Seat (mostra de la lluita obrera que tant va significar el que abans s’anomenava Zona Franca) van ser els primers indrets recorreguts.

El contacte amb un comerç font de cultura des de fa més de 60 anys al barri i les seves penúries per continuar avançant van donar pas a la passejada pel barri de Plus Ultra, on un altre savi, el Sr. Boix, va mostrar les obres encetades per millorar l’accessibilitat però també les necessitats que no han estat cobertes. Parada obligatòria a la “bodegueta” que continua fidel a la tradició. Aquí, al barri de Plus Ultra, una lliço d’història de quan la guerra civil i una anècdota, el jugador del Plus Ultra i l’Hostafrancs i President de la federació catalana de futbol i vicepresident de l’espanyola, el Sr. Antoni Puyol va nèixer en aquests carrers, encara es pot trobar la que va ser la seva casa al final del carrer del’Aviador Ruiz de Alda.

L’arribada a Can Clos, un dels dos barris més amagats de La Marina, va ser apoteòsica però també va deixar força astorades les candidates amb la possible especulació immobiliària dels terrenys de la bòvila i la complicitat del districte amb la gestió opaca de les darreres Juntes de l’AAVV. Dos fets van treure aquest mal gust de boca, la placa agraïnt als veïns i veïnes que van fer possible la millora del barri i la voluntarietat d’una jove educadora que, sense cap tipus de suport de l’ajuntament i només amb la seves ganes, ofereix un espai als nens i nenes de Can Clos per crear, estudiar, aprendre en el lleure i els ajuda a estudiar de manera gratuïta.

Passades ja les 8 de la nit el pintor Josep Ma. Torres ens va convidar a veure la seva obra exposta a la Casa del Rellotge, amb la qual es recorda com era el barri quan encara tenia platja (entre d’altres).

La visita va acabar a les 21’30 amb un debat a l’Engranatge sobre els moviments socials organitzats del barri i tot i que va quedar pendent una visita a les cases barates d’Eduard Aunós (“model del que no és cohessió veïnal” en paraules de l’Ada Colau) i el Polvorí, la futura alcaldessa de la ciutat va donar les gràcies sensiblement emocionada per haver pogut gaudir d’una visita tan emotiva, profunda i educadora d’un barri que, més enllà de les mancances del transport públic, té d’altres mancances però també grans possibilitats.

 

El transport públic a la Marina

transport08 feb, 2015 per Redacció 

El barri de la Marina ja fa anys que té un dèficit important pel que fa al transport públic rodat i soterrat en relació a la resta de barris de la ciutat de Barcelona. I aquest fet s’ha vist agreujat per la crisi.

Anys enrere, la situació social i econòmica de gran part de la població era de bonança i aquest dèficit sovint denunciat pels veïns i veïnes quedava com una demanda més de les que laMarina tenia. Però la millora en aquest sentit arribava en compta gotes. La promesa de l’arribada del metro va fer pensar que els barris de la Marina podrien esdevenir un barri com els de la resta de la ciutat a nivell de transport públic. Però una possible gestió sense visió de la realitat futura i la falta de recursos econòmics per part de les administracions en l’actualitat ha provocat que l’arribada del metro segueixi desesperant a totes les persones, col·lectius i empreses de la Marina i també de la resta dels barris de la ciutat que diàriament han de sortir de la Marina i tornar-hi o arribar-hi i tornar cap a casa seva. Tot això, sumat a la revolució social i veïnal que demana canvis reals i amb urgència fa que l’arribada del metro a la Marina esdevingui d’allò més important en els propers mesos a nivell de districte i a nivell de ciutat.

Lligant la reivindicació de l’arribada del metro a la Marina amb el transport públic rodat, ens trobem amb el problema diari dels nostres veïns i veïnes, la manca d’un servei de transport públic rodat de qualitat i amb una freqüència de pas digne per poder entrar i sortir dels barris de la Marina sense problemes de temps d’esperes exagerades i problemes d’espai als autobusos.

Quan jo era adolescent i havia d’agafar el conegut “72”, l’autobús que em deixava al costat del carrer del Foc, per anar a entrenar al camp de futbol de la bàscula. Recordo les converses amb els companys de l’equip o fins i tot amb els pares dels meus companys, de les dificultats per arribar a l’entrenament però sobretot a partir d’una hora determinada del vespre, les dificultats per tornar a casa sense haver de patir per no perdre l’autobús que passava a la hora “X” perquè sinó t’havies d’esperar molta estona i arribaves tard a casa. I d’això ja fa gairebé vint anys.

Per tant, aquesta problemàtica que ha anat en augment els últims anys i esdevé molt important, ja que els veïns i veïnes de la Marina és l’únic mitjà de transport públic que poden utilitzar amb regularitat degut a la manca d’un transport públic soterrat, hauria de ser una prioritat a millorar.

Entenc que els veïns i veïnes entenen la problemàtica econòmica que estan patint les administracions públiques, ja que moltes famílies es troben en una situació similar. Ara bé, també entenc que les persones entenen que no són les responsables d’aquesta problemàtica i volen una solució que ha de donar l’administració. De fet, entenc que si un barri està en una situació de desigualtat en relació a d’altres pel que fa al transport públic, cal igualar la situació amb els mitjans dels que disposem en l’actualitat. És a dir, si un barri té autobús i metro, de ben segur que notarà una retallada del servei però podrà compensar-ho ja que hi ha una alternativa. En canvi, un barri que només té el servei d’autobusos no pot compensar de cap altre manera el dèficit de transport públic que pateix.

Per tot això, penso que l’administració i ha de fer tot el possible per igualar la desigualtat generada en aquest cas i ha de millorar el transport públic rodat a la Marina, com per exemple reduint el temps d’espera entre el pas d’un autobús i una altre de la mateixa línia o variant la mida de l’autobús segons la franja horària i la demanada d’aquesta. Són el cas de l’autobús H16, el V3, el 109 i sobretot el 37. I dic sobretot l’autobús 37 perquè és el que fa el recorregut que utilitzen els veïns i veïnes per arribar als serveis sanitaris i hospitals de referència. Atès que en aquests moments no estan assegurant que un veí sense cap altre mitjà que el transport públic, amb un temps d’espera racional, pugui arribar a temps a ser atès per solucionar una urgència mèdica o pugui solucionar qualsevol problema de salut.

En resum, reivindico i seguirem lluitant per assolir els reptes i les demandes justes dels veïns i veïnes de la Marina que ara més que mai necessiten un suport més gran de les seves institucions públiques. Gràcies!

Jordi Suñé, Conseller d’ERC de Sants-Montjuïc

Entrada publicada en La Marina Digital

El sindicat CC.OO es posiciona a favor del tancament dels CIE

Activistes-CIE-Zona-Franca_1-890x395_c15 des, 2014 per Miquel Vera

MIQUEL VERA | Els darrers mesos, Comissions Obreres de Catalunya s’ha involucrat en la campanya “Tancarem el CIEde Barcelona”, promoguda per SOS Racisme i altres entitats. Des del sindicat s’han realitzat reunions amb diversos agents implicats directament o indirectament amb la gestió del CIE de Barcelona. En aquest sentit, vam sol·licitar al Ministeri de l’Interior, per mitjà. Després de mesos d’investigacions, entrevistes i estudis, el sindicat ha redactat un document on exposa les seves raons per demanar el tancament dels polèmics Centres d’Internament d’Estrangers. A continuació reproduïm el document que han fet arribar a aquest mitjà on es presenten les principals mancances detectades en la gestió del CIE:

– El principal problema –i el que ens fa qüestionar la mateixa existència dels actuals CIE- rau en el concepte mateix de privar de llibertat fins a 60 dies una persona pel simple fet de no disposar de la documentació en regla, és a dir, per una simple falta administrativa, cosa que atempta directament contra els més elementals drets humans.

– Especialment greu és la presència al CIE de persones provinents dels centres d’estada temporal de treballadors immigrants (CETI) o de pasteres interceptades a la costa mediterrània, que segons dades de la Fiscalia d’Estrangeria de Barcelona al 2013 representaven el 33,2 % de les persones internades al CIE de Zona Franca.

– El procediment d’internament en el CIE posa en qüestió el paper del Ministeri de Justícia i especialment del Consell General del Poder Judicial en la salvaguarda dels drets fonamentals i les llibertats públiques pel que fa als procediments judicials recollits en els articles 24 i 25 de la Constitució.

– Això s’exemplifica, entre altres aspectes, en un abús de l’internament com a mesura cautelar, ja que molts jutges no analitzen ni valoren de manera detallada les circumstàncies particulars de cada cas abansd’ordenar-lo, cosa que atempta directament contra el principi de proporcionalitat.

– D’altra banda, el fet que la distribució territorial dels CIE a l’Estat espanyol no coincideixi amb el partits judicials dificulta la comunicació de les persones internades amb el seu lletrat i amb els seus familiars.

– A més, en general aquest internament es dóna sense tenir en compte les possibilitats reals de poder executar l’expulsió, d’acord amb el marc legal vigent. Segons dades de la mateixa Fiscalia, al 2013, el 47,2 % d’internats al CIE de Zona Franca van ser posats en llibertat.

– Una altra deficiència important és la coexistència en el mateix espai de persones condemnades judicialment amb persones que només han comés una infracció administrativa, cosa que complica la gestió interna del CIE i molt sovint genera dificultats de convivència. Segons la Fiscalia, al 2013, el 38,26 % de les persones internades no tenia antecedents policials davant del 61,74 % que sí en tenia.

576_1413655988cie

– També, s’han posat de manifest, per part dels mateixos jutges de control dels CIE, greus mancances de les condicions d’allotjament, sanitàries, tracte vexatori… – Com denúncia el mateix Defensor del Poble a l’Estat espanyol, es detecta una excessiva opacitat i manca de transparència fomentada per la vinculació al Ministeri de l’Interior i per la gestió policial d’aquests centres. Aquesta opacitat ha donat lloc a denúncies sobre greus mancances de les condicions d’allotjament, maltractaments….

– Malauradament, els CIE també han estat espais vedats a l’accés de les organitzacions i institucions que vetllen pels drets humans i això ha dificultat l’esclariment d’aquestes denúncies. – Es dóna, tal com es recull en les recomanacions sobre els CIE del Defensor del Poble de l’Estat espanyol, una clara inadequació de la capacitació dels membres del cos de la policia nacional -que tenen al seu càrrec la gestió dels centres d’internament- per a la realització de funcions, que van molt més enllà de la vigilància d’aquests centres i que correspondrien a personal especialitzat en la custòdia de persones retingudes per un llarg període de temps, com així ho han denunciat els seus representants sindicals.

– Finalment, és important destacar que l’internament de persones que simplement han comès una falta administrativa suposa una criminalització de la immigració en equiparar situació irregular a delicte.

 

IMATGES:

www.Directa.cat i www.NacioDigital.cat

Resolució de la Comissió Executiva de CCOO de Catalunya sobre els centres d’internament d’estrangers (CIE)

 

Entrada publicada a La Marina Digital