Arxiu de la categoria: Notícies

Jaume Asens, nou Regidor del Districte Sants-Montjuïc

Companyes, companys

Avui s’ha fet oficial el nomenament del Jaume Asens com a nou Regidor del districte de Sants-Montjuïc, això vol dir que també ho és de La Marina.

Jaume Asens, nou Regidor de Sants-Montjuïc, a La Marina recoltzant un acte de La Marina-Zona Franca En Comú
Jaume Asens, nou Regidor de Sants-Montjuïc, a La Marina recoltzant un acte de La Marina-Zona Franca En Comú

La seva experiència com advocat en la defensa de moviments socials, de col.lectius veïnals o afectades pel mobbing immobiliari així com també la seva presència en les causes contra Luis Bàrcenas, Familia Pujol i d’altres casos de corrupció creiem que és la més adequada per ocupar aquest càrrec en un barri com el nostre on és ben coneguda l’estafa a veïns i veïnes que els ha suposat el desnonament de les seves cases; on el dret a un transport digne no ha estat mai respectat; on la relació entre entitats veïnals i veïnat ha quedat malmesa i s’ha de recuperar….

Sabem que hi ha molta feina a fer, sabem que es trobarà amb obstacles però compta amb el compromís, l’esforç, la il.lusió i sobretot el suport del grup de La Marina En Comú i està clar que amb tots vosaltres i la resta del veïnat ens serà tot més facil.

Juntes ho aconseguirem!

La Marina-ZonaFranca En Comú.

Crònica de la visita de l’Ada Colau als barris de la Marina – Zona Franca

Ada Colau visitant els barris de La Marina-Zona Franca
Ada Colau visitant els barris de La Marina-Zona Franca

 

El passat dia 8 d’abril, a 2/4 de 5 de la tarda es van aplegar unes cinquanta persones a la Plaça de La Marina per acompanyar l’Ada Colau i l’Esther Pérez, candidates a alcaldessa i a consellera de districte, respectivament, per Barcelona en Comú.
La idea era recòrrer els racons del barri per conèixer la història i escoltar els veïns i veïnes de quines eren les seves necessitats, les seves inquietuds, què volien d’un govern municipal i què demanaven d’una alcaldessa i d’una consellera de districte.

Desprès d’una petita introducció de l’origen del barri per part del Julio Baños, un historiador amateur i gran coneixedor de la història de La Marina, la següent parada va ser el “Capri” (abans un cine i un gimnàs i ara un equipament promès al barri per l’actual govern municipal i que no arriba a concretar-se), el Poliesportiu Energia (una zona esportiva que ha vist retallades les instal.lacions que ha d’acollir) i els habitatges Seat (mostra de la lluita obrera que tant va significar el que abans s’anomenava Zona Franca) van ser els primers indrets recorreguts.

El contacte amb un comerç font de cultura des de fa més de 60 anys al barri i les seves penúries per continuar avançant van donar pas a la passejada pel barri de Plus Ultra, on un altre savi, el Sr. Boix, va mostrar les obres encetades per millorar l’accessibilitat però també les necessitats que no han estat cobertes. Parada obligatòria a la “bodegueta” que continua fidel a la tradició. Aquí, al barri de Plus Ultra, una lliço d’història de quan la guerra civil i una anècdota, el jugador del Plus Ultra i l’Hostafrancs i President de la federació catalana de futbol i vicepresident de l’espanyola, el Sr. Antoni Puyol va nèixer en aquests carrers, encara es pot trobar la que va ser la seva casa al final del carrer del’Aviador Ruiz de Alda.

L’arribada a Can Clos, un dels dos barris més amagats de La Marina, va ser apoteòsica però també va deixar força astorades les candidates amb la possible especulació immobiliària dels terrenys de la bòvila i la complicitat del districte amb la gestió opaca de les darreres Juntes de l’AAVV. Dos fets van treure aquest mal gust de boca, la placa agraïnt als veïns i veïnes que van fer possible la millora del barri i la voluntarietat d’una jove educadora que, sense cap tipus de suport de l’ajuntament i només amb la seves ganes, ofereix un espai als nens i nenes de Can Clos per crear, estudiar, aprendre en el lleure i els ajuda a estudiar de manera gratuïta.

Passades ja les 8 de la nit el pintor Josep Ma. Torres ens va convidar a veure la seva obra exposta a la Casa del Rellotge, amb la qual es recorda com era el barri quan encara tenia platja (entre d’altres).

La visita va acabar a les 21’30 amb un debat a l’Engranatge sobre els moviments socials organitzats del barri i tot i que va quedar pendent una visita a les cases barates d’Eduard Aunós (“model del que no és cohessió veïnal” en paraules de l’Ada Colau) i el Polvorí, la futura alcaldessa de la ciutat va donar les gràcies sensiblement emocionada per haver pogut gaudir d’una visita tan emotiva, profunda i educadora d’un barri que, més enllà de les mancances del transport públic, té d’altres mancances però també grans possibilitats.

 

Primàries de Barcelona en Comú: comencem a decidir

slider-home

Estem en un moment de canvi, un moment d’emergència social, d’exigir més i millor democràcia i de posar en pràctica aquest anhel. Et convidem doncs a escollir els candidats de Barcelona En Comú per a les properes eleccions municipals i a comentar, proposar i dir quines són les 40 mesures inicials del programa de govern que s’han de prioritzar. És el moment del qui i el què, de decidir qui volem que vagi a les institucions i per fer què.

Per fer-ho possible anem més enllà del model de primàries habitual, fent una elecció directa dels consellers de districte: una reivindicació històrica del moviment veïnal. Per primera vegada podrem triar almenys un conseller de districte, portant el mandat democràtic de la ciutadania a la pràctica. Així tothom podrà presentar-se o bé com a  equip de govern amb cap de llista o bé com a conseller de districte. La llista definitiva es configurarà amb les persones escollides d’aquests dos tipus de candidatures i s’hi afegiran, en els darrers llocs, personalitats reconegudes en temes de ciutat.

També en la confecció del programa traspassem barreres i posem les mesures inicials de govern a votació. Per conèixer i millorar aquestes mesures, que seran la base del programa electoral, realitzem alhora un procés de deliberació del programa municipalmitjançant DemocracyOS, l’eina de participació digital; un procés  paral·lel a les primàries per debatre i fer propostes per guanyar la ciutat i fer front a l’emergència social.

Aquest serà el calendari, no et perdis cap cita!

1. Presenta la candidatura! Període per presentar candidatures a cap de llista amb un equip de govern i a consellers de districte del 13 al 24 de febrer. El 28 de febrer es proclamen les candidatures.

2. Construïm el programa! Procés de deliberació del programa municipal mitjançant DemocracyOS, l’eina de participació digital del 19 de febrer al 2 de març.

3. Campanya de les candidatures presentades del 28 de febrer al 6 de març. El 5 de març hi haurà una sessió especial de preguntes en línia de la ciutadania als candidats a conseller de districte.

4. Tres votacions en una! Comentem, afegim, i prioritzem les mesures que volem que vagin al programa, votem per al conseller del nostre districte i per al cap de llista amb el seu equip del 7 al 12 de març 

Documents amb més informació:

Descarrega el pdf

Reglament de primàries 

Preguntes més freqüents

Amb el teu vot, comença el canvi. Participa: la política la fem entre tots!

 

Entrada publicada a Guanyem Barcelona En Comú

La Marina intensifica la seva lluita pel metro

lamarina18 feb, 2015 per

El propòsit és aconseguir una gran concentració de veïns el 14 de març

Yohany Limpias |Novament aflora la històrica reivindicació que tenen els barris de la Marina perquè el metro arribi i tingui parades a la seva zona.

Els acords assolits aquest 16 de febrer en el Consell Veïnal, convocat pels membres de l’Assemblea del 15 M en la Sala Pepita Casanellas i en la qual van participar representants de les Associacions de Veïns, representants de l’Associació de Comerciants i veïns de la zona són: que en primera instància una comissió treballi acords mínims que seran aprovats en una mobilització general que coincidirà amb la setmana del Mobile World Congress, a fi d’amplificar la protesta.

Els punts a treballar per aquesta comissió i, que major consens van tenir des de l’inici per tots els sectors i entitats dels barris de la Marina, abasten des de l’obertura de la parada de la línia de metro pel 2016, que la freqüència dels busos sigui de 5 i 10 minuts com ocorre en la resta de la ciutat i que aquests tinguin bones condicions i capacitat per fer front a la mobilitat diària del barri. A més d’augmentar en tres la parada del bicing.

Xavier González, membre de l’Assemblea del 15 M i de la comissió de Transport, encarregada de redactar les propostes va detallar que “l’estratègia consisteix a aconseguir la unificació de totes les associacions de veïns, els sectors i entitats de la zona per aconseguir major pressió davant les autoritats municipals i de la Generalitat”. Considera que si fins ara una reivindicació tan històrica d’aquesta zona no és atesa per les autoritats és per falta de voluntat política i perquè les mobilitzacions han tingut molts alts i baixos, és a dir, no han estat continues. “Malgrat això no permetrem que el metro passi per sota nostre i que no el puguem agafar, això significa que si el metro no passa per La Marina no passarà per cap costat”, va sostenir.

Per la seva banda, els veïns es mostren indignats davant la proposta de la Generalitat de privatitzar la L-9. Vicente Villalba, estudiant i veí del barri creu que no es produeix cap millora en ell. “El barri importa per la fira del mòbil, la pista d’esquí o pel port, però no pels ciutadans que vivim aquí”. Recorda que el barri va néixer com una zona dormitori per a empreses grans com la SEAT i actualment és un lloc de residència para al voltant de 40 mil persones.

Coincidentment, Victor Carmona, Professor d’una Autoescola i també veí de la zona coincideix amb González en què és necessari seguir amb les manifestacions fins a aconseguir que en aquest any entre funcionament la Línia 9 del metro.

Fotografia: Agustín Forteza

Entrada publicada a La Marina Digital

Com viu el comerç de proximitat del barri?

comerçbarri05feb, 2015 per Sara Torremocha

L’Associació de Comerciants de la Marina i Núria Izquierdo, consellera de Comerç del  Districte de Sants Montjuïc, situen fora de perill la supervivència de les petites botigues i establiments de la Marina


Un estudi del 2014, realitzat per l’observatori econòmic Eixos, el portal Idealista.com, BBVA i el grup d’investigació MIT Senseable City Lab, assegura el comerç de Barcelona ressiteix amb un 83% dels locals comercials en funcionament. Les dades positives, però, sembla que s’allunyen de petit comerç. Durant el 2013, aquest va ser el model que va perdre més vendes i alhora el que menys ocupació ha destruït, en comparació amb les grans superfícies. Quina és la situació al barri?

Dificultats, però supervivència

Núria Izquierdo, Consellera de Comerç del Districte de Sants – Montjuïc, explica que el comerç de proximitat ha evolucionat al llarg del temps i que la seva capacitat d’adaptació social és el motor de la seva supervivència futura: “les grans empreses no acabaran amb el comerç de proximitat, perquè aquest ofereix un tracte i un producte diferent (més selecte)”. Ivan Ruiz, president de l’Associació de Comerciants de la Marina, coincideix en pensar en futur amb aquest tipus de comerç: “som una gran alternativa de confiança i proximitat davant de la fredor de les grans empreses”.
Amb la crisi, els clients tenen, alhora, una relació de proximitat i de llunyania amb el petit comerç: “volen ajudar el petit empresari, però la cruesa de la situació els obliga a comprar a les grans marques, perquè sovint tenen preus més barats”, assegura Izquierdo.

De 300 botigues i establiments comercials que hi ha al barri, 68 són associats i treballen conjuntament en programes de dinamització, de forma continuada i en accions concretes, com la Campanya de Botiguers, La Fira de la Primavera i la Marina Tapea, amb un gran èxit comercial.
Enguany, l’associació treballarà amb la Unió d’Entitats de la Marina, i el suport del Districte de Sants Montjuïc, per dinamitzar el barri i el seu comerç, apostant, per exemple, per la implantació de tecnologia en el funcionament dels comerços.

Venda ambulant

A l’edició de La Marina de novembre, l’Associació de Comerciants va denunciar l’impacte negatiu de la venda ambulant a la plaça Marina. “Ens perjudica veure pel carrer gent venent olives, pijames, calçotets Calvin Klein, tot material robat…amb un carret de nens”, assegura Ruiz. I continua: “Passa cada dia, de dimarts a dissabte, de deu a les dues del migdia, i jo, com a president, he de trucar a la Guàrdia Urbana i sí, ve una parella, està una estona i se’n van, i aleshores els venedors tornen”.

El president assegura que és imprescindible la presència d’una parella de Guàrdia Urbana durant tot el dia pel nostre barri, perquè aquestes accions no tinguin lloc. A més, confessa que el fet més preocupant és que hi ha establiments que col·laboren amb aquests venedors, guardant-los els productes. Quan els hi demanen explicacions, ho neguen. “El mecanisme a partir del qual l’Administració coneix la problemàtica és a través de la denúncia, però l’actuació és difícil: no pots tenir x inspectors darrere teu per tal de complir la norma, no és operatiu”, comenta Izquierdo. La consellera assegura que la venda ambulant fa molt de temps que existeix, però que “en un context de crisi, la crítica dels comerciants a aquest sector s’enforteix”.

Promoció del sector

La gran limitació del nostre comerç està a la imatge degradada de la Marina, que continua sent el pitjor barri de Barcelona a ulls de l’Ajuntament, un menyspreu polític que es mostra a la manca d’una bona xarxa de comunicació i de vigilància, la brutícia dels carrers o la presència i tràfic de substàncies il·legals”, lamenta Ruiz. El president de l’Associació de Comerciants explica que, després de resoldre aquests problemes, s’ha d’impulsar el factor turístic. “Ens encantaria que es facin efectius projectes tant interessants com la pista d’esquí, ja que la Fira de l’Hospitalet no l’hem sabut aprofitar”, declara. La voluntat de l’associació, en termes del seu president, és fer de la Marina un territori atractiu perquè les grans empreses ubiquin els seus locals i perquè barcelonins de qualsevol barri vulguin venir a comprar”.

Entrada publicada a La Marina Digital

Com seran les pensions del futur?

pensions05feb, 2015 per

AITOR PAU GARCIA |El passat dilluns 2 de febrer va tenir lloc a la Biblioteca Francesc Candel una assemblea per parlar sobre el futur de les pensions organitzada per l’Associació Marea Pensionista i per l’Assemblea 15-M La Marina-Zona Franca. La reunió va estar presidida per Juan Montero, un dels membres més importants d’aquesta associació. També va comptar amb la presència d’Elena Idoate, economista del Seminari Taifa i amb Àngels Homedes, advocada del Col·lectiu Ronda, que van assistir per a resoldre dubtes legals als assistents.

Durant l’assemblea es va tornar a parlar de la importància de reivindicar el dret a què les pensions tornin a pujar segons l’IPC a final d’any i no al 0,25%, tal i com està establert actualment. Es va fer un resum de les darreres quatre reformes dutes a terme pel Partit Popular i pel Partit Socialista que aquests darrers quatre anys han minvat el poder adquisitiu dels jubilats.

Seguidament, es va explicar als assistents la importància de fer força tots junts davant aquesta injustícia fent suport a la propera Marxa de la Dignitat de Madrid. Els ponents van oferir formularis per a sol·licitar places per als autocars que es desplaçaran de Barcelona cap a Madrid. Una idea que es va repetir durant la reunió és que és important que els 9.000.000 de pensionistes que actualment hi ha a Espanya facin soroll i no deixin que el Govern vulneri els seus drets.

Al final de la reunió es va recordar la convocatòria d’una assemblea convocada per Marea Pensionista programada pel proper 25 de febrer a les Cotxeres de Sants a les 11 hores. A partir d’aquest moment es va obrir un torn de precs i preguntes on la gent va poder preguntar als ponents dubtes legals: alguns relacionats amb recursos que han presentat davant de les administracions reclamant el dret a percebre el 100% de la pensió i que no han estat satisfets degudament i altres relacionats amb assessoria per saber què fer en cas de no rebre la pensió tal i com està establert.

Entrada publicada a La Marina Digital05

La Marina augmenta el nivell de renda familiar i deixa de ser el barri amb més atur de Barcelona

OTG-890x395_c21gen, 2015 per Iris Vieiros

El passat mes de desembre l’Ajuntament de Barcelona va publicar el rànking 2013, amb el qual va donar a conèixer les dades sobre renda familiar disponible, registrades durant l’any passat, en els 73 barris que formen la ciutat comtal.

Ho va fer desglossant les xifres per barri a partir de variables indicatives del nivell de renda, com la qualificació acadèmica de la població, la situació laboral, o els preus del mercat residencial, entre d’altres. Així, l’índex obtingut actua com a indicador de la renda relativa dels residents als diferents barris.
En concret, a La Marina els nous indicadors posen de manifest una millora en la situació socioeconòmica que envolta el barri, en comparació amb els anys anteriors. Així, La Marina de Port tanca el rànking del 2013 amb 70,9 punts d’un total de 100, que és l’indicador de renda mitjana anual, és a dir, la xifra mitjana de la ciutat en termes de renda. Es tracta d’una millora ja que l’any 2012 va tancar amb un total de 67,4 punts. Tot i això, el resultat es troba per sota de la mitjana fixada per l’Ajuntament i per tant calen millores.

D’altra banda, La Marina del Prat Vermell també ha experimentat un creixement, tot i que la renda mitjana familiar dels seus veïns es troba dins de les més baixes, amb 59,1 punts aquest 2013. Malgrat això, ha viscut una crescuda en comparació amb la seva situació el 2012, amb 45,9 punts.
En termes de districte, Sants-Montjuïc continua a la cua pel que fa la renda familiar disponible per càpita. Com fixa l’estudi, el 2013 el districte de Sants-Montjuïc comptava amb uns ingressos familiars mitjos de 14.118 euros. Aquesta xifra és molt més inferior que la d’altres districtes com per exemple Sarrià-Sant Gervasi, amb 35.020 euros anuals per càpita, o l’Eixample amb 21.834. Tot i això, encara hi ha districtes que estan en pitjor situació, com per exemple Nou Barris on, com fixa el rànking, les famílies perceben de mitja 10.540 euros anuals de renda.

Amb les xifres d’aquest informe queden paleses les amples diferències entre els barris més rics i pobres de la ciutat. I es que com assegura Maria Assumpció Vilà, la síndica de Barcelona: “L’atur ha fet un mal tremend”. Així, Vilà considera que la causa d’aquesta realitat és la mala situació del mercat de treball, que fa que la pobresa augmenti.

ATUR
La Marina del Prat Vermell i La Marina de Port són dos dels barris barcelonins que pateixen en gran mesura aquest llast. I es que, segons les últimes dades, al novembre del 2014 hi havia un total de 2.448 veïns aturats. Aquesta xifra quadruplica la que presenta en el mateix període Vallvidrera- Tibidabo- Les Planes, el barri de Barcelona amb menys aturats, amb només 118.

La gran diferència en termes d’atur i renda familiar existent entre aquestes dues zones, fa palesa la desigualtat en distribució de recursos dins d’una mateixa ciutat. Així, aquest desequilibri empobreix la Marina, ja que les rendes són més baixes que a altres zones de Barcelona i l’atur és més alt.
Dos dels membres de l’Assemblea d’Aturats de La Marina-ZF consideren que “aquesta és la trista realitat” i que per això cal “repartir la feina”. La proposta que planteja aquest col·lectiu és la d’una “jornada laboral de 30 hores setmanals, ja que d’aquesta manera es crearien molts més llocs de treball i sense rebaixes salarials”, assenyala Joan Mestres.

L’Assemblea també recolza la instauració de la renda garantida en la ciutadania, proposta que, de moment, es troba bloquejada al Parlament. Es tractaria d’una solució urgent provisional per pal·liar la gran pobresa d’algunes zones.

Entrada publicada a La Marina Digital 

El sindicat CC.OO es posiciona a favor del tancament dels CIE

Activistes-CIE-Zona-Franca_1-890x395_c15 des, 2014 per Miquel Vera

MIQUEL VERA | Els darrers mesos, Comissions Obreres de Catalunya s’ha involucrat en la campanya “Tancarem el CIEde Barcelona”, promoguda per SOS Racisme i altres entitats. Des del sindicat s’han realitzat reunions amb diversos agents implicats directament o indirectament amb la gestió del CIE de Barcelona. En aquest sentit, vam sol·licitar al Ministeri de l’Interior, per mitjà. Després de mesos d’investigacions, entrevistes i estudis, el sindicat ha redactat un document on exposa les seves raons per demanar el tancament dels polèmics Centres d’Internament d’Estrangers. A continuació reproduïm el document que han fet arribar a aquest mitjà on es presenten les principals mancances detectades en la gestió del CIE:

– El principal problema –i el que ens fa qüestionar la mateixa existència dels actuals CIE- rau en el concepte mateix de privar de llibertat fins a 60 dies una persona pel simple fet de no disposar de la documentació en regla, és a dir, per una simple falta administrativa, cosa que atempta directament contra els més elementals drets humans.

– Especialment greu és la presència al CIE de persones provinents dels centres d’estada temporal de treballadors immigrants (CETI) o de pasteres interceptades a la costa mediterrània, que segons dades de la Fiscalia d’Estrangeria de Barcelona al 2013 representaven el 33,2 % de les persones internades al CIE de Zona Franca.

– El procediment d’internament en el CIE posa en qüestió el paper del Ministeri de Justícia i especialment del Consell General del Poder Judicial en la salvaguarda dels drets fonamentals i les llibertats públiques pel que fa als procediments judicials recollits en els articles 24 i 25 de la Constitució.

– Això s’exemplifica, entre altres aspectes, en un abús de l’internament com a mesura cautelar, ja que molts jutges no analitzen ni valoren de manera detallada les circumstàncies particulars de cada cas abansd’ordenar-lo, cosa que atempta directament contra el principi de proporcionalitat.

– D’altra banda, el fet que la distribució territorial dels CIE a l’Estat espanyol no coincideixi amb el partits judicials dificulta la comunicació de les persones internades amb el seu lletrat i amb els seus familiars.

– A més, en general aquest internament es dóna sense tenir en compte les possibilitats reals de poder executar l’expulsió, d’acord amb el marc legal vigent. Segons dades de la mateixa Fiscalia, al 2013, el 47,2 % d’internats al CIE de Zona Franca van ser posats en llibertat.

– Una altra deficiència important és la coexistència en el mateix espai de persones condemnades judicialment amb persones que només han comés una infracció administrativa, cosa que complica la gestió interna del CIE i molt sovint genera dificultats de convivència. Segons la Fiscalia, al 2013, el 38,26 % de les persones internades no tenia antecedents policials davant del 61,74 % que sí en tenia.

576_1413655988cie

– També, s’han posat de manifest, per part dels mateixos jutges de control dels CIE, greus mancances de les condicions d’allotjament, sanitàries, tracte vexatori… – Com denúncia el mateix Defensor del Poble a l’Estat espanyol, es detecta una excessiva opacitat i manca de transparència fomentada per la vinculació al Ministeri de l’Interior i per la gestió policial d’aquests centres. Aquesta opacitat ha donat lloc a denúncies sobre greus mancances de les condicions d’allotjament, maltractaments….

– Malauradament, els CIE també han estat espais vedats a l’accés de les organitzacions i institucions que vetllen pels drets humans i això ha dificultat l’esclariment d’aquestes denúncies. – Es dóna, tal com es recull en les recomanacions sobre els CIE del Defensor del Poble de l’Estat espanyol, una clara inadequació de la capacitació dels membres del cos de la policia nacional -que tenen al seu càrrec la gestió dels centres d’internament- per a la realització de funcions, que van molt més enllà de la vigilància d’aquests centres i que correspondrien a personal especialitzat en la custòdia de persones retingudes per un llarg període de temps, com així ho han denunciat els seus representants sindicals.

– Finalment, és important destacar que l’internament de persones que simplement han comès una falta administrativa suposa una criminalització de la immigració en equiparar situació irregular a delicte.

 

IMATGES:

www.Directa.cat i www.NacioDigital.cat

Resolució de la Comissió Executiva de CCOO de Catalunya sobre els centres d’internament d’estrangers (CIE)

 

Entrada publicada a La Marina Digital