Inici

Moltes felicitats!! Ho hem aconseguit!!!

Barcelona en Comú:
Una altra política, una altra manera de guanyar

No estem acostumats a guanyar. Som dels que no guanyem. Podem jugar bé, però no acostumem a guanyar. A molta gent li passa, a la majoria, tot i que voti als que sí guanyen. Quan el 26 de juny de l’any passat és presentava el projecte Guanyem Barcelona, el que ara ha acabat sent Barcelona en comú i ha guanyat les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona sentíem parlar a l’Ada Colau amb una naturalitat de guanyar que ens feia prendre consciència de la dimensió del que començava. Per molt que en els debats, i fora d’ells, s’insistís que Barcelona en comú ja havia governat perquè ICV-EUiA, incorporada al projecte, ho hagués fet, això no s’ajustava a la realitat. Aquest és un projecte ciutadà de qui mai ha guanyat i ara ho vol fer perquè ja no pot més. Els partits s’hi han sumat, se’ls ha anat a buscar, però per un projecte que no serà el mateix que ells serien fora del mateix.

No haver guanyat no vol dir, però, ser perdedors, ni derrotats. No haver guanyat no vol dir no poder-ho fer. I el més important, no guanyar, en el sentit de l’ús majoritari d’aquest verb, no vol dir no haver guanyat d’una altra manera. I molta de la gent que es va trobar a Guanyem Barcelona ja havia guanyat perquè havia viscut, per exemple, que es podia fer des de la PAH, des del moviment veïnal, feminista, estudiantil… La història ens mostra com una experiència de mobilització satisfactòria ens pot portar a aconseguir-ne una altra. Dit d’una altra manera: un “Sí es pot” no és estrany que pugui portar a un altre “Sí es pot”. Barcelona en comú pot ser vist com un projecte que acumula diversitat d’experiències en el que persones han intentat organitzar-se per transformar aquell món que consideraven inacceptable. Experiències que no van ser tot lo exitoses que es volia i que la història dels de dalt no ha portat fins a nosaltres. Les hem hagut d’arrencar al silenci. Cadascú tindrà les seves al cap i no convé parlar per qui ja no hi és. Però estic convençut que moltes d’aquestes persones veurien en Barcelona en comú el seu referent, com ho han fet Josep Fontana y María Salvo. L’acte #FemMemòria era molt més que un acte de les habituals campanyes electorals que vivim.

El projecte s’ha desenvolupat treballant per guanyar. S’ha treballat dia a dia amb consciència de com seria de difícil fer-ho, però sabent que era possible. Es volia connectar amb la gent que ho està passant malament, que no vol continuar acceptant aquesta realitat i que podia confiar. Es volia reconèixer la pluralitat de les persones que estaven en aquesta situació.Es volia elaborar col·lectivament, de manera inclusiva, propostes radicals (que vagin a l’arrel dels problemes) i aplicables. Es volia màxima preocupació pels drets de les persones i per aconseguir garantir-los. Es volia insistir en la necessitat de construir la democràcia que no tenim. Es volia reivindicar la unió de la ètica i la política, i per això es va començar per un codi ètic. Es volia ser coherent en el dir i el fer. Es volia organitzar-se i fer tot això ràpidament però amb coherència amb els valors i els principis defensats.Es volia fer política d’una altra manera. Hi ha molts es volia. Tot això s’ha volgut fer. Tot això està en el programa electoral, en temps de partits que ja no en fan. I tot això s’ha volgut comunicar de la manera més efectiva per un equip molt potent a partir del disseny, les xarxes, els actes als barris, les publicacions, les aparicions als mitjans…

Ara ja som a l’endemà de les eleccions i aviat tocarà entrar a la institució, i a la nit electoral ja hem escoltat missatges del President de la Generalitat sobre la seva preocupació pel govern de la capital. Ara arriba el moment de fer tot això possible. I arriba el moment de veure altra cosa que Ada Colau ja va anunciar en la presentació de Guanyem Barcelona. Cap al final de la seva intervenció apel·lava a l’experiència com a activistes de moltes persones assistents per tenir molt present la força dels lobbys i dels diferents interessos centrats en la ciutat de Barcelona i deia: “No som ingènues i sabem que fins i tot aconseguint guanyar unes eleccions, en aquest cas municipals, que estic seguríssima que ho podem aconseguir… Ni tants sols guanyant aquestes eleccions estaríem segures de guanyar… Només podríem guanyar si en aquest procés des d’avui mateix som capaces d’obrir un procés molt ampli on comencem a generar una mobilització ciutadana que vagi molt més enllà de les eleccions i que el dia després de les eleccions sigui l’autora, la protagonista, de tots els canvis que volem fer. Només així podrem guanyar” No es pot guanyar només entrant a l’ajuntament. No es pot entrar delegant en les persones que ens representaran i que aparegui la despreocupació. No es pot guanyar sense un ciutadania organitzada, plural, activa, participativa, que exerceixi de contrapoder enfront, o en suport, del govern de la institució. No es pot guanyar sense aconseguir una cultura democràtica que ara no tenim. No es pot guanyar sense que guanyem totes. No es pot guanyar si no es fa en comú. En els propers anys s’haurà de treballar molt en aquesta altra manera de guanyar que encara no hem viscut, com no hem viscut la democràcia a la que aspirem. En els propers anys veurem si s’aconsegueix.

Article de Jordi Mir García de ElDiario.es 



 Les eleccions als Barris de La Marina

grafico_elecciones_lamarina2

grafico_elecciones_lamarina

Analitzant les dades de les votacions ens hem de felicitar doblement. El Barri de La Marina de Port està situat en el número 13 amb percentatge més gran de vots de BarcelonaEnComú (respecte al nombre de votants) dels 73 barris de Barcelona. El Barri de La Marina del Prat Vermell està situat en el número 7. Com que per a nosaltres aquests dos barris són un mateix i hem treballat conjuntament pels dos barris ens hem de sentir molt orgulloses del treball que hem fet i de l’acollida del nostre treball i les nostres propostes per part del barri.
Però hi ha més encara. Dels barris que tenim per sobre només hi ha un barri amb un nombre de votants/electors semblant al nostre, inclús una mica menor, que és el barri de La Prosperitat de Nou Barris on els actes i la presència de personalitats amb més visibilitat ha sigut molt més gran que al nostre.
Tenint en compte aquests factors, podem dir amb molt d’orgull que els Barris de La Marina-Zona Franca hem sigut els autèntics guanyadors d’aquestes eleccions. On més ha calat el nostre missatge, les nostres propostes i on més hem pogut influenciar per a fer realitat el nostre somni de CONSTRUIR UNA BARCELONA MILLOR PER A TOTES LES BARCELONINES I TOTS ELS BARCELONINS.
Ara és moment de celebrar-ho i continuar treballant amb més força encara per portar a terme els objectius que ens vam marcar, per a superar totes les dificultats que ens trobarem al camí i els molts entrebancs que ens posaran. Però amb el vostre suport i la vostra participació ho aconseguirem.
BarcelonaEnComú La Marina-Zona Franca


Les Eleccions al Districte Sants-Montjuïc

Barcelona en Comú guanya a Sants Montjuïc amb més de 21.000 sufragis
La formació d’Ada Colau obtindria 6 consellers al Districte de Sants Montjuïc, seguit de CIU amb 4, ERC i PSC amb 2, l’entrada de Ciutadans i la CUP per primera vegada amb dos consellers cadascun i el PP que es quedaria amb un únic representant al plenari santsenc.

Mostrando

Amb totes les urnes ja recomptades i el 100% escrutat, la llista encapçalada per Ada Colau i la veïna de la Marina Esther Pérez, recull 21.145 vots (28,28%), aconseguint 6 consellers al Consell del Districte de Sants-Montjuïc, doblant els que fins ara tenia ICV-EUiA. La llista de Convergència i Unió es quedaria lluny de revalidar la victòria del 2011, quan van guanyar per primera vegada al PSC. En aquesta ocasió la llista de Xavier Trias, que al barri encapçalava Sergi Sarri, va aconseguir 13.799 vots (18,45%), cosa que suposa la pèrdua de dos dels consellers que tenien fins ara i quedant-se amb 4 consellers.

Esquerra Republicana de Catalunya se situaria com a tercera força al Districte amb 9.448 sufragis (12,64%) i aconseguint doblar la seva representació actual a un segon conseller, per la llista que a nivell de ciutat encapçalava Alfred Bosch i Marta Alonso als nostres barris. El Partit dels Socialistes de Catalunya de Jaume Collboni i el santsenc Albert Deusedes passaria a ser la quarta força al Districte i s’emportaria la davallada més important al Districte, amb 7.614 votants (10,18%) i perdent 4 dels seus 6 consellers locals.

Entrarien amb força a la sala de plens del carrer Creu Coberta dues noves formacions amb 2 consellers cadascuna, Ciutadans amb 7.148 vots (9,56%), amb l’alcaldable Carina Mejías i la veïna del nostre districte, Marilén Barceló que passarà a ser regidora. I la Candidatura d’Unitat Popular amb Maria José Lecha al capdavant i amb Marc Santasusana, que esdevindria un dels dos consellers locals de la formació independentista que va aglutinar 6.300 vots (8,43%).

El Partit Popular d’Alberto Fernández Díaz i del santsenc José Antonio Calleja perdrien 2 dels seus tres consellers, i es quedarien amb Calleja com a únic representant local amb 5.665 vots (7,58%).

Les altres formacions que es presentaven als nostres barris, amb 2982 vots totes juntes, no van aconseguir arribar cap d’elles al llindar del 5% i per tant no aconseguirien cap regidor.

En total al districte de Sants-Montjuïc van anar a votar 75.093 persones amb una participació del 58,20%, prop de deu punts més que a les últimes municipals de l’any 2011.

Font El3.cat